Crèiem en un progrés, en un món diferent, més fàcil, més feliç.

Crèiem que era millor canviar el nostre entorn per un de més tranquil.

Deixàrem de banda allò que ens havia fet ser qui som, que ens havia fet existir.

Crèiem que fèiem bé de defugir tot turment i d’allisar el camí.

I així tiràrem els troncs, espremérem les llavors, segons el nostre desig.

Ho creguérem tot girant al nostre voltant, que tot era aquí per repartir.

Convertírem els núvols en fum i ara som a punt…

Crèiem que anàvem bé creient-nos els reis, prenent i conquerint.

Crèiem una evolució allunyar-nos del nostre lloc envoltant-nos de gris

I ara no sabem qui som, ja no veiem el Sol, ja no sabem què hi fem aquí.

Ens creguérem massa bons per venir d’aquest món, devíem ser quelcom diví.

Ens creguérem superiors per ser l’últim graó de l'evolució, i si no deixem d'evolucionar és per ser inferiors.

Convertírem els núvols en fum i ara som a punt de penedir-nos-en.